Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura
Màster, Universitat de Barcelona. Facultat de Formació del Professorat, curs: 2007-08, Director: Dr. Juli Palou Sangrà
[cat] Tradicionalment en el món educatiu s'ha considerat que la principal interacció a l'aula era la de professor-alumne. Les altres, essencialment les que s'establien entre alumnes, eren supèrflues i fins i tot molestes. Ara se sap que quan els alumnes interactuen per donar resposta a un problema complex es produeixen modificacions rellevants a nivell cognitiu i identitari, al mateix temps que s'afavoreix el procés de socialització. L'element decisiu no és la quantitat d'interacció, sinó la seva naturalesa.
Aquest projecte de tesi centra la seva atenció en l'anàlisi d'interaccions a l'aula. Es tracta d'observar les interaccions que es produeixen a l'aula entre alumnes quan aquests treballen en petits grups amb el propòsit de prendre consciència de les capacitats expressives i interactives.
És indubtable que el fet que els alumnes actuïn conjuntament implica que aquests desenvolupin diferents papers enunciatius en la interacció. Aquests diferents rols enunciatius els ajuden a estructurar de forma adequada les activitats del grup i a explicitar i confrontar els seus punts de vista per tal d'elaborar un coneixement compartit, sense que això comporti que una única persona hagi d'atribuir-se la responsabilitat de la tasca.
En aquesta recerca es parteix de l'anàlisi de situacions orals a l'aula en què els alumnes intenten donar resposta a un repte cognitiu concret; cada alumne té l'oportunitat d'expressar el seu punt de vista i d'adherir-se, o no adherir-se, al punt de vista que manifesten els altres. A partir d'aquí, s'estudien els moviments enunciatius determinats per l'acarament entre els punts de vista dels integrants del grup per tal d'arribar a descriure els rols enunciatius que es produeixen. Tot plegat intenta mostrar quines repercussions tenen determinades situacions interactives en els processos cognitius, identitaris i de socialització.
La metodologia utilitzada per analitzar amb rigorositat les produccions orals dels alumnes i els canvis de codi es fonamenta principalment en les aportacions provinents dels àmbits de la lingüística (Rabatel 2008), de l'anàlisi del discurs (Kerbrat-Orecchioni, 2005) i de la psicolingüística (Mercer, 2001). Cal assenyalar que la recerca parteix de les categories enunciatives descrites per Alain Rabatel (2008) perquè ofereixen un marc teòric idoni per a poder descriure si es produeixen moviments enunciatius i si aquests provoquen generació de coneixement.
[spa] Tradicionalmente en el mundo educativo se ha considerado que la principal interacción en el aula era la de profesor-alumno. Las otras, esencialmente las que se establecían entre alumnos, eran superfluas e incluso molestas. Ahora se sabe que cuando los alumnos interactúan para dar respuesta a un problema complejo se producen modificaciones relevantes a nivel cognitivo e identitario, al mismo tiempo que se favorece el proceso de socialización. El elemento decisivo no es la cantidad de interacción, sino su naturaleza.
Este proyecto de tesis centra su atención en el análisis de interacciones en el aula. Se trata de observar las interacciones que se producen en el aula entre alumnos cuando estos trabajan en pequeños grupos con el propósito de tomar conciencia de las capacidades expresivas e interactivas de estos alumnos.
Es indudable que el hecho de que los alumnos actúen conjuntamente implica que estos desarrollen diferentes roles enunciativos en la interacción. Estos roles distintos les ayudan a estructurar de manera adecuada las actividades del grupo y a explicitar y confrontar sus puntos de vista con el objetivo de elaborar un conocimiento compartido, sin que ello comporte que una sola persona tenga que atribuirse la responsabilidad de la tarea.
En esta investigación se parte del análisis de situaciones orales en el aula en las que los alumnos intentan dar respuesta a un reto cognitivo concreto; cada alumno debe tener la oportunidad de expresar su punto de vista y adherirse, o no, al punto de vista que manifiestan los demás. A partir de ahí, se estudian los movimientos enunciativos determinantes para la confrontación entre los puntos de vista de los integrantes del grupo a fin de llegar a describir los roles enunciativos que se producen. Con todo esto se intenta mostrar qué repercusiones tienen determinadas situaciones interactivas en los procesos cognitivos, identitarios y de socialización.
La metodología utilizada para analizar rigurosamente las producciones orales de los alumnos y los cambios de código se basa principalmente en las aportaciones que provienen de los ámbitos de la lingüística (Rabatel, 2008), el análisis del discurso (Kerbrat-Orecchioni, 2005) y la psicolingüística (Mercer, 2001). Cabe señalar que la investigación parte de las categorías enunciativas descritas por Alain Rabatel (2008) porque ofrecen un marco teórico idóneo para poder describir si se producen movimientos enunciativos y si estos provocan generación de conocimiento.