| dc.description |
L'acumulació de llibres en si mateixa, deia Sèneca, no és sinònim de saviesa. Els llibres tan sols són instruments de coneixement que, agrupats en una biblioteca, esdevenen col·leccions inerts que requereixen de la voluntat humana per cobrar vida i sentit. D'aquesta manera, les biblioteques són receptacles que, durant segles, han custodiat el saber, l'han conservat i han ajudat a construir la identitat social tal com l'entenem avui.
Actualment, però, sembla que el paper de les biblioteques ha estat revisat per tal que la seva funció camini en paral·lel amb les necessitats dels seus usuaris. En termes de modernitat, ja no s'entén una biblioteca que presti exclusivament els serveis que havia prestat fins aleshores, sinó que se li exigeix un compromís amb l'actualitat que ha d'anar lligat a les darreres tendències culturals d'una ciutat, una regió o un país.
Amb tot, l'actitud de les biblioteques nacionals en termes generals i de la Biblioteca de Catalunya (BC) en particular, hauria de ser d'obertura a les persones. Si d¿entrada, aquestes encara no conceben la biblioteca com un espai de diàleg -sinó més aviat de silenci-, cal que la biblioteca hi arribi a través de diversos mitjans. La
múltiple naturalesa d'aquests canals de difusió dependrà, doncs, de la programació, que s¿hauria de situar en un mateix nivell que la resta de propostes culturals i didàctiques de la zona on la biblioteca opera.
Al llarg de les pàgines que segueixen, s'intentaran mostrar diversos paradigmes internacionals de biblioteques nacionals que semblen estar acomplint aquesta funció alhora educativa i cultural. Seguidament, es presentaran els canals de difusió de la Biblioteca de Catalunya per tal de conèixer de prop com aquesta fa partícip el ciutadà, tot palesant algunes de les bonances i mancances del seu sistema.
Tot seguit, a partir dels objectius estratègics de la BC per als propers anys, s'intentarà comprendre el rumb que aquesta vol prendre, i caldrà avaluar si les mesures proposades són prou arriscades. En darrer terme, un seguit de conclusions tancaran el cercle, que es completarà amb algunes propostes que podrien ajudar al posicionament de la Biblioteca de Catalunya en l'àmbit metropolità, nacional i, per què no, internacional. |
|