En aquest treball s’ha realitzat un estudi sobre la identificació de l’elastà en teixits mitjançant l’espectroscòpia d’infraroig mitjà (MIR), aplicant un posterior tractament matemàtic dels espectres. L’objectiu principal es basa en la determinació sobre si és possible detectar la presència d’elastà, generalment en proporcions reduïdes, en teixits mesclats amb fibres com el cotó i el polièster. S’ha treballat amb més de 180 mostres tèxtils de composició coneguda, proporcionades per la universitat, i registrades mitjançant un espectrofotòmetre FT-IR amb accessori de reflectància total atenuada (ATR). Les mostres han estat organitzades segons la seva composició, sent pures o barreges amb elastà, i posteriorment analitzades en diferents condicions físiques. Incloent també, un pretractament físic de rascat per avaluar l’efecte espectral. El tractament matemàtic dels espectres ha inclòs l’aplicació d’un suavitzat per reduir el soroll, el càlcul de la primera i segona derivada per ressaltar diferències espectrals i l’anàlisi de components principals (PCA) per representar i comparar les mostres de forma visual en funció de la seva composició. Els estudis realitzats s’estructuren en tres comparacions entre mostres de: cotó i cotó/elastà, polièster i polièster/elastà i una tercera comparació final entre cotó i polièster. Els resultats obtinguts mostren que la presència d’elastà en mostres de cotó o de polièster és molt difícil de detectar a partir dels espectres MIR de les mostres i el tractament matemàtic utilitzat aquí. La baixa proporció d’elastà present dificulta l’anàlisi. Tot i així, s’ha vist que la segona derivada ofereix la millor separació dels dos tipus de mostra en el gràfic de la PCA. El pretractament de rascat no ha suposat millores apreciables en la identificació de l’elastà. El treball conclou que la metodologia emprada no és suficient per detectar presència d’elastà. Tot i això, els primers components principals permeten recollir la gran part de la variància total i potser amb la implementació d’altres mètodes supervisats i amb un major nombre de mostres es podria aconseguir la identificació d’aquest material.