Les assemblees que invoquen la pau de Déu imposen, sota la influència de l’Església, una ordenació social en prevenció de conflictes en els segles x i xi. A partir de l’assemblea a Toluges, el 1027, s’hi afegeix la treva de Déu, a fi d’evitar la violència en determinades dates de significació litúrgica, tal com també és assumit en altres indrets. És una aportació que s’ha quedat fixada en el relat històric i identitari de Catalunya, sobretot a partir del segle xix. D’altra banda, la creixent implicació d’autoritats laiques en les assemblees de pau contribueix a un nou envigoriment de la institució de pau, que convergeix vers l’assentament del poder sobirà. Dins d’aquesta dinàmica, la primera pau del rei per a Catalunya està signada el 1173, a Fondarella, ubicació que cal contextualitzar i precisar atesos els dubtes sobre aquesta qüestió amb què ha arribat la historiografia fins als nostres dies.