Es va avaluar l'eficiència de diferents tècniques d'aplicació de fitosanitaris que<br/>tenen la capacitat de reduir la contaminació ambiental: l'ajust de les condicions<br/>d'aplicació amb polvoritzadors hidropneumàtics en plantacions de fruiters, els<br/>túnels de polvorització per als fruiters i la vinya, els broquets d'injecció d'aire en<br/>tractaments als fruiters i a l'arròs i els tractaments terrestres en lloc dels tractaments<br/>aeris també a l'arròs.<br/>La metodologia utilitzada es va basar en la realització d'assaigs de camp per a<br/>la mesura de la distribució de la polvorització. Els experiments es van plantejar<br/>d'acord amb un disseny de tres repeticions situades en una parcel·la de cultiu, on<br/>es va realitzar l'aplicació amb els diferents equips en les condicions de treball<br/>escollides en cada cas. Es van utilitzar dos tipus de traçadors: el colorant fluorescent<br/>sulfoflavina brillant i quelats metàl·lics de Fe, Zn, Mn i Cu. La deposició de la<br/>polvorització sobre el cultiu resultant de cada aplicació es va mesurar bàsicament a<br/>partir de mostres de les mateixes fulles i les pèrdues fora de l'objectiu (directament<br/>al sòl o per deriva) amb col·lectors artificials, principalment papers de filtre en el<br/>cas de les pèrdues al sòl i netejadors de pipes i fil de plàstic per a la mesura de la<br/>deriva.<br/>L'avaluació dels resultats obtinguts es va realitzar amb tècniques estadístiques<br/>d'anàlisi de la variància i amb d'altres específiques per al cas de la deriva o per tal<br/>d'avaluar la deposició de producte a la vegetació dels fruiters. Els resultats permeten<br/>avaluar tant la capacitat de reducció de la contaminació de les tècniques de<br/>reducció de la deriva assajades com la qualitat de la distribució de la polvorització<br/>sobre el cultiu. En general, en tots els casos hi va haver una reducció del risc de<br/>contaminació amb una bona qualitat de la distribució de la polvorització sobre<br/>l'objectiu.<br/>En concret, la reducció del cabal d'aire i l'increment de la velocitat de treball<br/>en els polvoritzadors hidropneumàtics per als fruiters van causar una reducció de<br/>la deriva, però també una disminució de la uniformitat de la distribució de producte<br/>en la vegetació. Els túnels de polvorització per a la vinya i els fruiters van eliminar<br/>quasi completament les pèrdues per deriva però amb l'inconvenient de més<br/>dificultat en l'execució tractaments. Els broquets d'injecció d'aire en els fruiters i<br/>en l'arròs també van provocar una disminució de les pèrdues fora de l'objectiu,<br/>que va dependre tant del model concret de broquet utilitzat com de les condicions<br/>ambientals. La distribució del producte mesurada sobre els cultius en general va<br/>ser bona, amb risc de reducció de l'eficàcia respecte a les tècniques d'aplicació<br/>habituals només en alguns casos concrets. Finalment, els tractaments aeris a l'arròs<br/>van suposar més risc de contaminació que els terrestres amb una distribució pitjor<br/>del producte sobre la vegetació.
Se evaluó la eficiencia de diversas técnicas de aplicación de fitosanitarios que<br/>tienen la capacidad de reducir la contaminación ambiental: el ajuste de las condiciones<br/>de aplicación con pulverizadores hidroneumáticos en plantaciones de frutales<br/>, los túneles de pulverización para los frutales y la viña, las boquillas de<br/>inyección de aire en tratamientos a los frutales y al arroz y los tratamientos terrestres<br/>en lugar de los tratamientos aéreos también en el arroz.<br/>La metodología utilizada se basó en la realización de ensayos de campo para la<br/>medida de la distribución de la pulverización. Los experimentos se plantearon en<br/>base a un diseño de tres repeticiones situadas en una parcela de cultivo, donde se<br/>realizó la aplicación con los diferentes equipos en las condiciones de trabajo escogidas<br/>en cada caso. Se utilizaron dos tipos de trazadores: el colorante fluorescente<br/>sulfoflavina brillante y quelatos metálicos de Fe, Zn, Mn y Cu. La deposición de la<br/>pulverización sobre el cultivo resultante de cada aplicación se midió básicamente a<br/>partir de muestras de las mismas hojas y las pérdidas fuera del objetivo (directamente<br/>al suelo o por deriva) con colectores artificiales, principalmente papeles de<br/>filtro en el caso de las pérdidas en el suelo y limpiadores de pipas y hilo de plástico<br/>para la medida de la deriva.<br/>La evaluación de los resultados obtenidos se realizó con técnicas estadísticas de<br/>análisis de la varianza y con otras específicas para el caso de la deriva o con el fin<br/>de evaluar la deposición de producto en la vegetación en los frutales. Los resultados<br/>permiten evaluar tanto la capacidad de reducción de la contaminación de las<br/>técnicas de reducción de la deriva ensayadas como la calidad de la distribución de<br/>la pulverización sobre el cultivo. En general, en todos los casos hubo una reducción<br/>del riesgo de contaminación con una buena calidad de la distribución de la<br/>pulverización sobre el objetivo.<br/>En concreto, la reducción del caudal de aire y el incremento de la velocidad de<br/>trabajo en los pulverizadores hidroneumáticos para los frutales causó una reducción<br/>de la deriva, pero también una disminución de la uniformidad de la distribución<br/>de producto en la vegetación. Los túneles de pulverización para los frutales y<br/>la viña eliminaron casi completamente las pérdidas por deriva con el inconveniente<br/>de una mayor dificultad en la realización de los tratamientos. Las boquillas de<br/>inyección de aire en los frutales y en el arroz también provocaron una disminución<br/>de las pérdidas fuera del objetivo, que dependió tanto del modelo concreto de boquilla<br/>utilizada como de las condiciones ambientales. La distribución de producto<br/>medida sobre los cultivos en general fue buena, con riesgo de reducción de la eficacia<br/>respecto a las técnicas de aplicación habituales solamente en algunos casos<br/>concretos. Finalmente, los tratamientos aéreos en el arroz implicaron más riesgo de<br/>contaminación que los terrestres con una peor distribución del producto sobre la<br/>vegetación.
The efficiency of several pesticide application techniques, which are able to reduce<br/>environmental pollution, was assessed: the adjustment of the application<br/>conditions of air-assisted sprayers in fruit orchards, tunnel sprayers for fruit orchards<br/>and vineyards, air-injection nozzles for spray applications in fruit orchards<br/>and rice and ground-based instead of aerial applications in rice paddies.<br/>The methodology was based on carrying out field trials to measure the spray<br/>distribution. The experiments were planned in a three-replication basis. The replications<br/>were placed on a crop plot, where the spray applications with the mechanical<br/>equipment, set up according to the selected working conditions, were carried<br/>out. Two kinds of tracers were used: the fluorescent dye brilliant sulphoflavine and<br/>metal chelates of Fe, Zn, Mn and Cu. The spray deposition on the crop from each<br/>spray application was measured mainly by means of the same crop leaves, whereas<br/>off-target spray losses -to the soil or drift- with artificial collectors, i.e. filter papers<br/>for the spray losses to soil and pipe cleaners and plastic lines for drift measurement.<br/>Data assessment was made by means of statistical techniques based on the<br/>analysis of the variance, but also by other specific techniques in the case of spray<br/>drift or for the assessment of the spray deposit on the fruit tree canopy. The results<br/>allow to assess both the capability of the tested drift reduction application techniques<br/>to decrease the pollution and the quality of the spray distribution throughout<br/>the crop canopy. In general, a reduction of the contamination hazard was<br/>always measured, together with a good quality of the spray distribution on the<br/>target.<br/>In short, an air-flow rate reduction together with an increase of the working<br/>speed in fruit orchards caused a reduction of the amount of spray drift, but also a<br/>worse spray deposit uniformity on the crop. The tunnel sprayers for fruit orchards<br/>and vineyards reduced almost completely the spray drift losses but with the disadvantage<br/>of making the spray application more difficult to be carried out. The airinjection<br/>nozzles produced a reduction of the off-target spray losses, depending as<br/>much on the nozzle model used than on the environmental conditions. The measured<br/>spray deposit on the crops was rather good and only on few occasions the<br/>possibility of a lower efficacy in relation to the conventional spray application<br/>techniques was stated. Finally, aerial spraying in rice caused higher risk of spray<br/>contamination than the ground-based applications, together with a worse spray<br/>distribution on the crop.