La malaltia coronària ha estat i segueix sent objecte central d'atenció i d'investigació en medicina interna i en medicina psicosomàtica considerant-se com una de les malalties psicosomàtiques «clàssiques». La freqüència d'aquesta malaltia com causa de mort i d'incapacitat laboral en les societats occidentals industrialitzades i la convicció de la importància dels factors psicològics en la etiologia de la mateixa han justificat un considerable interès en la investigació sobre les personalitats afectades i sobre les condicions d'aparició de les seves manifestacions agudes. Això no obstant, encara en el no llunyà 1987, Booth-Kewley i Friedman afirmaven que «després de gairebé un segle d'especulació i tres dècades d'intensa investigació, la naturalesa de la relació entre els factors psicològics i la malaltia coronària és encara poc clara».La enfermedad coronaria ha sido y sigue siendo objeto central de atención y de investigación en medicina interna y en medicina psicosomática considerándose como una de las enfermedades psicosomáticas «clásicas». La frecuencia de esta enfermedad como causa de muerte y de incapacidad laboral en las sociedades occidentales industrializadas y la convicción de la importancia de los factores psicológicos en la etiología de la misma han justificado un considerable interés en la investigación sobre las personalidades afectadas y sobre las condiciones de aparición de sus manifestaciones agudas. No obstante, todavía en el no lejano 1987, Booth-Kewley y Friedman afirmaban que «después de casi un siglo de especulación y tres décadas de intensa investigación, la naturaleza de la relación entre los factores psicológicos y la enfermedad coronaria es todavía poco clara».