Repositorio Dspace

Pour une typologie de la marginalité dans les romans de Delly: la fonction de la femme

Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.creator Lozano Sampedro, María Teresa
dc.date 2018
dc.date.accessioned 2025-11-03T12:15:21Z
dc.date.available 2025-11-03T12:15:21Z
dc.identifier https://doi.org/10.21001/luc.21.22.09
dc.identifier 1138-4573
dc.identifier 2340-7751
dc.identifier http://hdl.handle.net/10459.1/65981
dc.identifier.uri http://fima-docencia.ub.edu:8080/xmlui/handle/123456789/24047
dc.description L’obra de Delly (1875-1947), que s’inscriu en l’àmbit de la novel·la sentimental, presenta com una de les seves característiques principals la funció central de la dona. La situació inicial d’inferioritat de l’heroïna, sovint marcada per la pobresa, constitueix el punt de partida d’una intriga en què la jove, òrfena dotada de qualitats excepcionals —entre d’altres, la caritat envers els desafortunats— es trobarà envoltada de personatges secundaris diversos que exerciran el paper d’oponents o d’ajudants. Parentes pobres, geloses i venjatives, o de vegades parentes riques desdenyoses i ambicioses, són l’antítesi d’un altre tipus de dones: les criades velles, fidels i abnegades, el paper de les quals és indispensable per a aconseguir un final feliç de la història. En les tres novel·les que ens proposem analitzar —Esclave... ou reine (1910), La fin d’une Walkyrie (1916) i La Maison des Rossignols (1945)— l’etern maniqueïsme de la novel »la popular es manifesta a través d’una vasta tipologia.
dc.description L’oeuvre de Delly (1875-1947), qui s’inscrit dans la ligne du roman sentimental, présente comme l’une de ses caractéristiques principales la fonction centrale de la femme. La situation initiale d’infériorité de l’héroïne, souvent marquée par la pauvreté, constitue le point de départ d’une intrigue où la jeune fille, orpheline douée de qualités exceptionnelles – parmi d’autres, la charité envers les infortunés – se trouvera entourée de personnages secondaires divers qui exerceront le rôle d’opposants ou d’adjuvants. Des parentes pauvres, jalouses et vindicatives, ou parfois des parentes riches dédaigneuses et ambitieuses, sont l’antithèse d’un autre type de femmes : les servantes âgées, fidèles et dévouées, dont le rôle est indispensable pour la fin heureuse de l’histoire. Dans les trois romans que nous nous proposons d’analyser – Esclave …ou reine ?(1910), La fin d’une Walkyrie (1916) et La Maison des Rossignols (1945) – l’éternel manichéisme du roman populaire se manifeste à travers une riche typologie.
dc.description La obra de Delly (1875-1947), que se inscribe en la línea de la novela sentimental, presenta como una de sus características principales la función central de la mujer. La situación inicial de inferioridad de la heroína, a menudo marcada por la pobreza, constituye el punto de partida de una intriga en que la joven, huérfana dotada de cualidades excepcionales – entre otras, la caridad para con los desafortunados – se encontrará rodeada de personajes secundarios diversos que ejercerán el papel de oponentes o de ayudantes. Parientes pobres, celosas y vengativas, o a veces parientes ricas desdeñosas y ambiciosas, son la antítesis de otro tipo de mujeres: las viejas sirvientes, fieles y abnegadas, cuyo papel es indispensable para el final feliz de la historia. En las tres novelas que nos proponemos analizar – Esclave… ou reine ? (1910), La fin d’une Walkyrie (1916) y La Maison des Rossignols (1945) – el eterno maniqueísmo de la novela popular se manifiesta a través de una amplia tipología.
dc.description Delly’s works (1875-1947), which join the line of sentimental novel, present women’s central role as one of its main features. The original heroine’s inferior status, often marked by poverty, is the starting point of a plot in which the young lady, an orphan, endowed with exceptional qualities – among others, charity towards the unfortunate –, will be surrounded by several secondary characters acting the part of opponents or assistants. Poor, jealous and vindictive female relatives, or even rich, disdainful and ambitious female siblings, are the antithesis of another type of women: the old, loyal and selfless servant, who plays a crucial role in leading the story to a happy ending. In the three novels that we intend to analyze – Esclave... ou reine? (1910), La fin d’une Valkyrie (1916) and La Maison des Rossignols (1945) – eternal popular novel Manichaeism appears through a broad typology.
dc.language fra
dc.publisher Edicions de la Universitat de Lleida
dc.relation Reproducció del document publicat a https://doi.org/10.21001/luc.21.22.09
dc.relation L'Ull crític, 2018, núm. 21-22, p. 137-152
dc.rights (c) Edicions de la Universitat de Lleida, 2018
dc.rights (c) Mª Teresa Lozano Sampedro, 2018
dc.rights (c) Àrea de Filologia Francesa, 2018
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject Delly
dc.subject Novel·la sentimental
dc.subject Novel·la popular
dc.subject Dona
dc.subject Tipologia
dc.subject Roman sentimental
dc.subject Roman populaire
dc.subject Femme
dc.subject Typologie
dc.subject Novela sentimental
dc.subject Novela popular
dc.subject Mujer
dc.subject Sentimental novel
dc.subject Popular novel
dc.subject Women
dc.subject Typology
dc.title Pour une typologie de la marginalité dans les romans de Delly: la fonction de la femme
dc.type info:eu-repo/semantics/article
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Ficheros en el ítem

Ficheros Tamaño Formato Ver

No hay ficheros asociados a este ítem.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

Buscar en DSpace


Búsqueda avanzada

Listar

Mi cuenta