L’obra de Delly (1875-1947), que s’inscriu en l’àmbit de la novel·la
sentimental, presenta com una de les seves característiques principals la
funció central de la dona. La situació inicial d’inferioritat de l’heroïna, sovint
marcada per la pobresa, constitueix el punt de partida d’una intriga en què
la jove, òrfena dotada de qualitats excepcionals —entre d’altres, la caritat
envers els desafortunats— es trobarà envoltada de personatges secundaris
diversos que exerciran el paper d’oponents o d’ajudants. Parentes pobres,
geloses i venjatives, o de vegades parentes riques desdenyoses i ambicioses,
són l’antítesi d’un altre tipus de dones: les criades velles, fidels i abnegades,
el paper de les quals és indispensable per a aconseguir un final feliç de la
història. En les tres novel·les que ens proposem analitzar —Esclave... ou
reine (1910), La fin d’une Walkyrie (1916) i La Maison des Rossignols
(1945)— l’etern maniqueïsme de la novel »la popular es manifesta a través
d’una vasta tipologia.
L’oeuvre de Delly (1875-1947), qui s’inscrit dans la ligne du roman sentimental,
présente comme l’une de ses caractéristiques principales la fonction centrale
de la femme. La situation initiale d’infériorité de l’héroïne, souvent marquée
par la pauvreté, constitue le point de départ d’une intrigue où la jeune fille,
orpheline douée de qualités exceptionnelles – parmi d’autres, la charité envers
les infortunés – se trouvera entourée de personnages secondaires divers qui
exerceront le rôle d’opposants ou d’adjuvants. Des parentes pauvres, jalouses
et vindicatives, ou parfois des parentes riches dédaigneuses et ambitieuses, sont
l’antithèse d’un autre type de femmes : les servantes âgées, fidèles et dévouées,
dont le rôle est indispensable pour la fin heureuse de l’histoire. Dans les trois
romans que nous nous proposons d’analyser – Esclave …ou reine ?(1910),
La fin d’une Walkyrie (1916) et La Maison des Rossignols (1945) – l’éternel
manichéisme du roman populaire se manifeste à travers une riche typologie.
La obra de Delly (1875-1947), que se inscribe en la línea de la novela
sentimental, presenta como una de sus características principales la función
central de la mujer. La situación inicial de inferioridad de la heroína, a menudo
marcada por la pobreza, constituye el punto de partida de una intriga en que
la joven, huérfana dotada de cualidades excepcionales – entre otras, la caridad
para con los desafortunados – se encontrará rodeada de personajes secundarios
diversos que ejercerán el papel de oponentes o de ayudantes. Parientes pobres,
celosas y vengativas, o a veces parientes ricas desdeñosas y ambiciosas, son la
antítesis de otro tipo de mujeres: las viejas sirvientes, fieles y abnegadas, cuyo
papel es indispensable para el final feliz de la historia. En las tres novelas que
nos proponemos analizar – Esclave… ou reine ? (1910), La fin d’une Walkyrie
(1916) y La Maison des Rossignols (1945) – el eterno maniqueísmo de la
novela popular se manifiesta a través de una amplia tipología.
Delly’s works (1875-1947), which join the line of sentimental novel, present
women’s central role as one of its main features. The original heroine’s inferior
status, often marked by poverty, is the starting point of a plot in which the
young lady, an orphan, endowed with exceptional qualities – among others,
charity towards the unfortunate –, will be surrounded by several secondary
characters acting the part of opponents or assistants. Poor, jealous and vindictive
female relatives, or even rich, disdainful and ambitious female siblings, are
the antithesis of another type of women: the old, loyal and selfless servant,
who plays a crucial role in leading the story to a happy ending. In the three
novels that we intend to analyze – Esclave... ou reine? (1910), La fin d’une
Valkyrie (1916) and La Maison des Rossignols (1945) – eternal popular novel
Manichaeism appears through a broad typology.