El present treball proposa un estudi de l’endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s’analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d’endeutament dominant durant els segles moderns. L’objectiu de l’estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l’efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s’analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d’altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d’entre els que destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors a nivell territorial. Durant els dos segles estudiats s'observa com l’impagament de les pensions de censal és una constant que comença emprant-se per problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer. Aquesta morositat crònica juga un paper determinant en la desarticulació del mercat censalista, juntament amb la reducció dels “interessos” de 1751 (quan es redueixen del 5 al 3% anual). Al seu torn, el triomf del liberalisme acaba modernitzant el mercat creditici, quedant obsolets uns títols que eren de naturalesa rendista i propis de l’Antic Règim.El presente trabajo propone un estudio del endeudamiento municipal en la región de Lleida desde los años de la posguerra dels Segadors hasta las primeras décadas del siglo XIX. Con este fin, se analizan los títulos de censal, siendo estos el mecanismo de endeudamiento dominante durante los siglos modernos. El objetivo del estudio es reflexionar sobre el comportamiento del mercado censalista municipal a largo plazo, prestando especial atención al efecto que tienen sobre él las diferentes coyunturas económicas. Para tal propósito, se analizan los fondos contables del común de la ciudad de Lleida y de otros municipios de su área económica, así como de diferentes censalistas, de entre los que destaca el capítulo catedralicio leridano, que claramente fue un los grandes acreedores a nivel territorial. Durante los dos siglos estudiados se observa como el impago de las pensiones de censal es una constante que empieza empleándose por problemas financieros puntuales pero que acaba convirtiéndose en un elemento estructural del propio sistema. Esta morosidad crónica juega un papel determinante en la desarticulación del mercado censalista, junto con la reducción de los "intereses" de 1751 (cuando se reducen del 5 al 3% anual). A su vez, el triunfo del liberalismo acaba modernizando el mercado crediticio, quedando obsoletos unos títulos que eran de naturaleza rentista y propios del Antiguo Régimen.This work proposes a study of municipal indebtedness in the region of Lleida since the Catalan post-war period until the beginning of the 19th century. For this purpose, it analyzes consignative census titles, since these were the dominant mechanism of indebtedness during the modern ages. The objective of this project is to reflect on the behavior of the municipal census market in the long term, paying attention to the effect of different economic conjunctures. For this objective, the accounting funds of the municipality of Lleida and other municipalities in its economic region are analyzed. At the same time we analyze different censalists, among them, the chapter of the cathedral of Lleida, which is clearly one of the major creditors in terms of territory. During the two centuries studied, it is observed that the non-payment of census pensions is a constant that begins with financial problems but ends up becoming a structural element. This chronic morosity plays a determining role in the disarticulation of the census market, along with the reduction of the "interests" of 1751 (when they are reduced from 5 to 3%). Moreover, the triumph of liberalism modernizes the credit market, leaving obsolete titles that were rent nature and typical of the Old Regime.