Els valors i principis que propugna l’Ètica del Desenvolupament, com a ètica aplicada en aquest àmbit, són els que han de regir els discursos i les praxis de les entitats públiques que duen a terme accions de cooperació internacional al desenvolupament. Els valors de les empreses capitalistes lucratives contravenen, en general, els que conformen l’eix vertebral d’aquesta ètica i, per tant, dur a terme accions conjuntes podria suposar greus contradiccions morals que deslegitimarien les polítiques públiques de cooperació. En aquest treball, ens hem proposat demostrar que les contraparts empresarials idònies dels organismes públics de la cooperació, particularment a nivell subestatal, són les iniciatives socioempresarials que formen part del sector de l’economia social i solidària. A través de la nostra anàlisi documental i del nostre treball empíric, hem detectat que aquestes empreses són actors de desenvolupament local i que tenen una sèrie de trets característics en comú amb la Cooperació Descentralitzada: la centralitat de l’ètica, visions del desenvolupament afins i el treball amb sectors i col•lectius similars. Endemés, hem constatat que existeixen possibilitats reals d’aprofitament de sinergies del treball per part d’ambdós sectors. Així doncs, la Cooperació Descentralitzada pot convertir-se en paladí d’una nova forma de cooperació més coherent incardinant l’economia social i solidària al seu si ja que és la contrapart empresarial consubstancial a les genuïnes polítiques de cooperació i desenvolupament. Aquest entroncament provocarà que la política de cooperació guanyi legitimitat social i que les seves accions tinguin més possibilitats de reeixir; dos imperatius morals, tractant-se d’un àmbit on les persones són el seu objectiu últim i alhora són el seu principal recurs.Los valores y principios que propugna la Ética del Desarrollo, como ética aplicada en este ámbito, son los que han de regir los discursos y las praxis de las entidades públicas que realizan acciones de cooperación internacional para el desarrollo. Los valores de las empresas capitalistas lucrativas contravienen, en general, los que conforman el eje vertebral de dicha ética y, por tanto, realizar acciones conjuntas podria implicar graves contradicciones morales que deslegitimarían las políticas públicas de cooperación. En este trabajo, nos hemos propuesto demostrar que las contrapartes empresariales idóneas de los organismos públicos de cooperación, particularmente a nivel subestatal, son las iniciativas socioempresariales que forman parte del sector de la economía social y solidaria. A través de nuestro análisis documental y de nuestro trabajo empírico, hemos detectado que estas empresas son actores de desarrollo local y que tienen características comunes con la cooperación descentralizada: la centralidad de la ética, visiones del desarrollo afines y el trabajo con sectores y colectivos similares. Además, hemos constatado que existen posibilidades reales de aprovechamiento de sinergias de trabajo por parte de ambos sectores. Así pues, la cooperación descentralizada puede convertirse en paladín de una nueva forma de cooperación más coherente incardinando la economía social y solidaria en su seno ya que es la contraparte empresarial consustancial a las genuinas políticas de cooperación y desarrollo. Esto provocará que la política de cooperación recupere legitimidad social y que sus acciones tengan más posibilidades de éxito; dos imperativos morales, tratándose de un ámbito donde las personas son su objetivo último y al mismo tiempo son su principal recurso.The values and principles advocated by the ethics of development, understood as applied ethics in this area, are those that should govern discourses and practices of public entities that perform development cooperation actions. The values of the lucrative capitalist enterprises derogate, in general, those that form the backbone of development ethics and, thus, carry out joint actions involves falling into serious moral contradictions that delegitimize the public cooperation policies. In this work, we propose to show that the ideal companies for being partner of the government agencies in cooperation, particularly at regional or local level, should be the socio-economic initiatives that are part of the social and solidarity economy. Through our literature review and our empirical work, we found that these companies are local development actors that share many characteristics with decentralized cooperation: the centrality of ethics, related development visions and the fact that they work with similar sectors and groups. In addition, we found that there are real opportunities to exploit synergies between the two sectors. Thus, decentralized cooperation can become a model of a new form of cooperation more coherent, by integrating the social and solidarity economy, since it is the consubstantial counterpart to the authentic policies for development cooperation. This will involve the recovery of the social legitimacy of cooperation policies and improved opportunities for success of its actions; two moral imperatives in an area where people are the ultimate goal and, at the same time, the main resource.