Treball Final de Grau d'Odontologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Director: Alex Fernández (Fernández Solanas)Objectiu: L’objectiu del present estudi és comparar l’efecte sobre les constants hemodinàmiques quan s’utilitza articaïna 4% 1:200.000 (un fàrmac que tot i contenir adrenalina ha demostrat alterar poc les constants hemodinàmiques i presenta una bona duració de l’anestèsia) enfront d’utilitzar mepivacaïna 3% (un fàrmac segur hemodinàmicament i que no conté vasoconstrictor però que presenta una duració de l’anestèsia en molts casos insuficient). Materials i mètodes: Es va dur a terme un assaig clínic aleatoritzat a cec simple en 43 voluntaris sans. A 22 d’ells se’ls va injectar mepivacaïna 3% i a 21 articaïna 4% 1:200.000. Es van mesurar la freqüència cardíaca, pressió arterial sistòlica, pressió arterial diastòlica i SPO2 en els següents temps de mesura: T1=24 hores o més abans de la injecció de l’anestèsic, T2=just abans de la injecció, T3=3 minuts després de la injecció i T4=15 minuts després de la mesura T3. Es va comparar l’evolució dels paràmetres hemodinàmics al llarg dels temps de mesura en cadascuna de les solucions anestèsiques utilitzades. Es van comparar entre elles en els temps en que s’havien administrat (T3 i T4) i per últim es va comparar l’evolució dels paràmetres hemodinàmics de tots els participants de l’estudi entre T1 i T2. Resultats: No es van obtenir diferències estadísticament significatives en cap de les comparacions fetes, tot i que es va estar a prop al comparar T1vsT3 en la freqüència cardíaca en el grup que va rebre articaïna 4% 1:200.000. (p=0,06). Tot i tampoc ser estadísticament significatiu, es va observar un augment de la freqüència cardíaca (2,72ppm), pressió arterial sistòlica (3mmHg) i pressió arterial diastòlica (1,23mmHg) entre T1 i T2 al valorar conjuntament tots els participants de l’estudi. Conclusions: Sempre i quan no es presentin contraindicacions i es respectin les dosis màximes recomanades d’adrenalina, l’ús d’anestèsics locals amb vasoconstrictor seria preferible ja que assegurarà una millor qualitat i duració de l’anestèsia, evitant així els canvis hemodinàmics que es podrien donar quan el pacient experimenta dolor.