Treballs Finals de Grau de Belles arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Genovart, Adolf[cat] La tempesta audiovisual com a mitjà de reproducció del pensament únic, sobre l’element primigeni -arbre-, la utilització de l’escorça com a suport, com a dermis de l’actualitat. El qüestionament del sistema únic enfront de la variabilitat, la crisi del “1”. El gran contenidor del sistema únic esdevé arbre, natura sota l’ordre racional de l’ésser humà, la representació metafòrica de la societat actual unitària, enfront de la diversitat del bosc. És aquesta analogia entre el sistema únic de l’home i l’arbre, “l’arbre no et deixa veure el bosc”, el desafiament a l’analogia de significats o el desplaçament de significats. L’obra substitueix una realitat, la realitat que totes vivim en l’escorça, l’epidermis de la societat homogènia actual.[eng] The audiovisual storm as a means of reproduction of one’s thoughts, on the primitive element -break-, the use of the bark as a support, as a dermis of today’s. The questioning of the unique system versus the variability, the crisis of the “one”. The great container of the unique system becomes a tree, a nature under the rational order of human beings, the metaphorical representation of current unitary society, in the face of the diversity of the forest. It is this analogy between the unique system of man and the tree, “the tree does not let you see the forest”, the challenge to the analogy of meanings, the displacement of meanings. The work replaces a reality, the reality that we all live in the bark, the epidermis of the current homogeneous society.