Treballs Finals de Grau d'Informació i Documentació, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Curs: 2011-2012, Tutor:Javier GuallarAls anys noranta i, de fet, des de la seva aparició, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts. Si, per qualsevol motiu, es perdia l’emissió, només podia recórrer a la repetició (en cas que n’hi hagués) o a una gravació en VHS (en cas que ho hagués programat). Cap a l’any 2000, avenços tecnològics com l’ample de banda, les tècniques de transmissió de dades, els còdecs de compressió i la descàrrega i el streaming de vídeo, canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals. Coincidint amb la seva digitalització, les televisions veuen en aquests avenços una oportunitat per difondre els continguts més enllà dels mitjans tradicionals i, tot i tenir por de perdre share, comencen a transformar els seus portals corporatius en portals audiovisuals. A través dels portals audiovisuals, el telespectador, que fins al moment havia estat lligat a una rígida programació, accedeix als continguts quan vol i on vol, amb una visualització no seqüencial (avançar, retrocedir, aturar...) i de forma més activa (comentar, compartir...). Són els avantatges que ofereix l’anomenat vídeo sota demanda (video on demand). A mesura que la digitalització de les cadenes avança, neixen portals de vídeos com YouTube i apareixen nous dispositius com les tablets o els smartphones, els portals audiovisuals s’estenen a tot tipus de televisions i el nombre de telespectadors que adopten aquest hàbit de consum augmenta. Així, segons dades de l’informe Televidente 2.01 de l’any 2011, un 82% visualitza continguts audiovisuals en línia almenys una vegada a la setmana i un 87% accedeix en alguna ocasió als llocs web de les televisions per cercar informació sobre programació, consultar notícies i visualitzar continguts. És en aquest moment quan les cadenes veuen el potencial real dels arxius en línia i inverteixen esforços en augmentar el tipus de continguts i les prestacions del sistema. En aquest context i davant d’un nou panorama en el que Internet esdevé protagonista en la difusió de la documentació audiovisual, és necessari realitzar estudis que analitzin què ofereixen i quines característiques tenen els arxius en línia de les televisions, un dels grans creadors de continguts audiovisuals. El present treball s’inicia amb una breu revisió bibliogràfica de l’àmbit. Tot seguit, es defineixen els objectius de l’estudi, el mètode emprat i la proposta d’indicadors per a l’anàlisi de les televisions que integren la mostra. Per últim, es recullen els principals resultats de cadascun dels indicadors i es conclou establint un rànquing de televisions i detectant els punts forts i febles que presenten globalment els arxius audiovisuals en línia analitzats.