Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Josep Casals
Abans d’incidir en el personatge chaplinià, he decidit iniciar l’estudi construint un teló de fons com a introducció al cos del treball. Aquest punt de partida -que esdevé essencial per després, parlar de Chaplin i la seva obra- tracta l’aportació transformadora que genera el cinema en l’art del segle XX. Els intel·lectuals d’inicis de segle com Walter Benjamin, Béla Balázs o Gilles Deleuze van percebre el nou trajecte que l’art començava a emprendre on la pròpia invenció artística es trobaria en plena transformació i en el qual el cinema hi tindria un paper fonamental. Veurem com la gran significació que obtindrà el cinema com a nova forma d’expressió permetrà a l’artista convertir-se en el subjecte creador i, fins i tot, en l’intèrpret de la
seva pròpia obra. A través del cinema, l’artista seria capaç de transmetre a l’espectador la seva pròpia i personal idea del món, així com la percepció que tindria d’aquest. A més i de manera conseqüent, el cinema generaria un efecte en l’espectador, és a dir, tindria la possibilitat d’actuar en la vida afectiva de l’home i de convertir-lo en un ésser pensador. L’art de Charles Chaplin es convertirà en un dels exemplars d’aquesta innovació artística, el cinema, i de la nova capacitat que tindrà l’art de fer reflexionar i de transmetre uns valors mitjançant les vivències interiors de l’artista. En concret, veurem com ell ho sabrà manifestar a
través de Charlot.