Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Irene Sabaté MurielEls espais agraris del Baix Llobregat s'han convertit en espais agrícoles periurbans, degut al creixement industrial, demogràfic i urbanístic de la Gran Barcelona. Davant la possibilitat de ser fagocitats per aquesta, i partint d'una proposta articulada pels pagesos, es crea l'any 1998 una figura pionera a casa nostra: el Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquesta condició periurbana de les explotacions agrícoles familiars de la zona, remet tant a les amenaces expansionistes de la conurbació propera com als avantatges de tenir un mercat proper de milions de potencials consumidors. Per això dins el Parc Agrari s'observen dues dinàmiques productives diferenciades. Una majoritària, que segueix portant les collites als grans centres majoristes de distribució, on la identitat del pagès i dels seus productes es dilueixen en els grans circuits de distribució agroindustrial. L’altre, uns nous models de producció i comercialització, incipients, centrats en els valors de frescor, temporalitat i proximitat dels productes, cercant complicitats entre pagesos i consumidors, alhora que mostren una alternativa a la problemàtica endèmica del relleu generacional al camp. En aquest treball argumentarem en quina mesura la gestió del Parc Agrari contribueix al desenvolupament de propostes agrícoles que siguin efectives, funcionals, i que assegurin la supervivència de l’agricultura mateixa.