Màster Oficial de Direcció de Projectes de Conservació-Restauració, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, curs: 2017-2018, Tutor: Iris Bautista[cat] El present treball presenta una recerca amb base teòrica i experimental per aproximar-se al coneixement de la impressió digital com a eina d’acoloriment de teixits, explorant les aplicacions i limitacions que ofereix amb l’objectiu d’establir la seva idoneïtat en l’aplicació en el tractament del patrimoni tèxtil. En els tractaments de conservació i restauració dels teixits, sovint és necessari aplicar nous teixits per estabilitzar, consolidaro completar àrees perdudes. Aquestes aplicacions han de ser estructural i estèticament apropiades, assegurant la correcta integració del color amb l’objecte original. Existeixen tècniques d’acoloriment dels teixits ben arrelades a la pràctica de la conservació-restauració, basades en processos analògics de tinció, pintura i impressió però a diferència d’aquestes, la impressió digital directa, una tècnica relativament nova, permet la impressió de teixits de forma directa amb tintes amb base d’aigua, aconseguint reproduccions de qualitat fotogràfica. S’identifiquen els diversos sistemes d’impressió disponibles i com aquests poden ser aplicats a la conservació-restauració. Fruit de l’experiència adquirida amb aquest treball, s’inclou un recull d’indicacions, per als professionals que desitgin posar en pràctica aquesta tècnica, Es duen a terme proves de resistència a la llum ultraviolada i al rentat de dos tipus de tinta. Els resultats d’aquests tests mostren que els teixits testats serien aptes per a la seva aplicació a tractaments de conservació i restauració tèxtil, tenint en compte certes mesures de revenció.[eng] This research explores digital printing as a colouring textiles tool, deepen into its potential uses and limitations aiming to establish its suitability as a textile conservation treatment, based on theoretical and experimental knowledge. When conserving textiles, it is often necessary to apply new fabrics to stabilize, consolidate or fill areas of loss. These additions must be both structurally and aesthetically adequate, ensuring the proper colour Integration with the original object. Exists different techniques for colouring textiles widely used in textile conservation practice. Those are based on dyeing, painting or printing analogic procedures. Digital printing, a relatively new technique, enables the direct textile printing with water based inks, producing photographic quality prints. The different digital printing systems available are investigated and the potential uses in textile conservation identified. As a result of the experience gained with this study a summary of indications and suggestions for those professionals willing to put in place this technique is attached. Light-fastness and wash-fastness tests were carried out in two different inks. The results of this tests show that this printed fabrics would be suitable for textile conservation treatments, although preventive measures must be acknowledged.