Treballs Finals de Grau de Farmàcia, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Universitat de Barcelona, 2018. Tutor: Christian Griñán Ferré.[eng] The amyotrophic lateral sclerosis (ALS) is a neurodegenerative disease that affects the motor neurons (MTNs) of the central nervous system (CNS) causing the loss of enervation of these neurons with the muscles. ALS patients lose their mobility progressively due to the muscle enervation loss. At the end, internal muscles are affected by the constant loss of MTNs, and the patients die from respiratory depression due to the lack of MTNs enervating the smooth muscles allowing the lungs to function. Despite this fatal prognosis, the cure still unknown and there is no treatment allowing possible chronification. The only treatment that has shown a small survival elongation between 3 and 5 months is Riluzole, a blocker of glutamate receptor that avoids excitotoxic over stimulation in MTNs. Riluzole was approved in 1994 and since then, until 2017 with the approval of Edaravone, no more active compounds have been approved to deal with the disease. The fact that etiologic cause is not established yet, the molecular mechanisms, the animal models in which preclinical trials are developed, as well as the approach of clinical trials in humans, play an important role on the disease, which has represented a challenge to the scientific community for more than 150 years. Despite all the complications, the volume of new active compounds is at its highest point, and the new innovative therapies currently in phase II / III clinical trials provide new horizons for patients, relatives and researchers. In this report, we try to find the causes for this rugged therapeutic development behind ALS, scrutinizing all the possible defects and discussing possible solutions treat within the scientific community. At the same time, the report tries to convey an overview of the current knowledge about ALS, keeping the focus on biochemical processes and exclusively drug therapy of the disease.[cat] L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que afecta les motoneurones del sistema nerviós central provocant la pèrdua d’enervació d’aquestes neurones amb els músculs. Els pacients que la pateixen perden la mobilitat progressivament fins que els músculs interns es veuen afectats per la pèrdua constant de motoneurones fins que moren de depressió respiratòria per la falta d’enervació als músculs llisos que permeten el funcionament dels pulmons. Tot i aquesta prognosi fatal de la malaltia, encara no hi ha cura coneguda ni cap tractament que permeti cronificar-ne els efectes. L’únic tractament que ha demostrat un petit l’allargament entre 3 i 5 mesos de vida es tracta de Riluzole un bloquejador de l’estimulació del receptor de glutamat que evita una sobrestimulació excitotòxica en les motoneurones. Riluzole va ser aprovat l’any 1994 i des de llavors fins a 2017 amb l’aprovació d’Edaravone, no s’han aprovat més principis actius per fer front a la malaltia. Les causes etiològiques encara no establertes, els mecanismes moleculars patològics, els models animals en els quals es desenvolupen els assaigs preclínics, així com el plantejament dels assaigs clínics en humans juguen, cadascun, el seu paper en aquesta malaltia que representa tot un repte per a la comunitat científica des de fa més de 150 anys. Malgrat totes les complicacions, el volum de nous principis actius es troben al seu punt més alt, i les noves teràpies innovadores actualment en fase II/III d’assaigs clínics proporcionen nous horitzons per a pacients, familiars i investigadors. En aquest treball s’intenta trobar les causes per aquest accidentat desenvolupament terapèutic darrere l’ELA, posant sota escrutini tots els possibles defectes i discutir possibles solucions debatudes dins la comunitat científica. Al mateix temps, transmetre una visió general del coneixement actual sobre l’ELA, mantenint el focus en els processos bioquímics i la teràpia exclusivament farmacològica de la malaltia.