Treballs Finals de Grau de Lingüística. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Albert Bastardas. Director: Faustino Diéguez[cat] Seguint una nova corrent d’estudi anomenada pragmàtica clínica, dedicada a la descripció i anàlisi dels fenòmens pragmàtics en l’àmbit de les patologies i demències, aquest treball consisteix en una verificació de dues teories sobre la relació entre la gestualitat i el llenguatge verbal. En aquest cas s’ha fet un estudi sobre l’anàlisi quantitativa i qualitativa del llenguatge de cinc grups de subjectes: controls sans, subjectes amb deteriorament cognitiu lleu executiu i temporo-medial, i malalts d’Alzheimer en fase moderada (GDS4) i moderada-greu (GDS5). L’objectiu principal de l’estudi és detectar tendències en la part verbal del llenguatge que facin possible un diagnòstic precoç de l’Alzheimer, la demència que afecta més població i per la qual encara no hi ha cap cura efectiva. Els resultats, tot i no ser concloents, mostren uns resultats significatius que permeten proposar d’incloure l’anàlisi de la gestualitat i el llenguatge en les proves pel diagnòstic precoç de l’Alzheimer. A més, les dades obtingudes demostren que l’anàlisi de les paraules òmnibus relacionades amb l’anàlisi de la gestualitat podrien permetre diferenciar de forma objectiva un estadi de predemència, d’una malaltia d’Alzheimer i d’un deteriorament cognitiu que no evolucionarà a demència.[eng] Following a new study trend called clinical pragmatic, which focuses on the description and analysis of the pragmatic phenomena in the disease and dementia fields, this project consists in the extension and verification of two theories about the relationship between gesticulation and spoken language. In this case, a study about a quantitative and qualitative analysis of the language of five groups of individuals has been run. The groups are: healthy controls, subjects with a executive and medial-temporal mild cognitive impairment, and patients with Alzheimer’s Disease moderate (GDS4) and moderate-severe (GDS5) stages. The main aim of the study is to detect trends in the spoken part of the language that enable to make an Alzheimer’s early diagnosis, which is the dementia that affects more population and it does not have an effective cure yet. The results, despite not being conclusive, show significant evidence, which allows to propose the introduction of the gesture and language analysis on the Alzheimer’s early diagnosis test. Moreover, data obtained proofs that the omnibus words analysis related to the one of gesticulation could allow to subjectively differentiate a pre-dementia state, from an Alzheimer disease, and from a cognitive deterioration that will not evolve into a dementia.