dc.contributor |
Rosselló Ximenes, Joana |
|
dc.creator |
Celma Miralles, Alexandre |
|
dc.date |
2017-10-20T07:55:15Z |
|
dc.date |
2017-10-20T07:55:15Z |
|
dc.date |
2014-08 |
|
dc.date.accessioned |
2024-12-16T10:25:43Z |
|
dc.date.available |
2024-12-16T10:25:43Z |
|
dc.identifier |
http://hdl.handle.net/2445/116844 |
|
dc.identifier.uri |
http://fima-docencia.ub.edu:8080/xmlui/handle/123456789/19902 |
|
dc.description |
Treballs Finals del Màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge, Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutora: Joana Rosselló Ximenes |
|
dc.description |
[eng] Music and language are two faculties that have only evolved in humans, and by mutual interaction.
As Darwin (1871) suggested, before speaking, our ancestors were able to sing in a way structurally
and functionally similar to what birds do. At that stage, a musical protolanguage with beat yielded a
common basis for music and language. Hierarchical recursion along with grammar and lexical
meaning joined this musical protolanguage and gave rise to language. Linguistic recursion, in turn,
made meter possible. Rhythm therefore would have preceded tonality. Subsequently, in parallel to
the emergence of grammar, harmony and tonality were added to the meter. That beat is more
primitive than meter is suggested by the fact that some animals perceive but do not externalize it.
Crucially, they are all vocal learners. Externalization, either in musical rhythm or language, requires a
complex social behaviour, which for rhythm is already present in the drumming behaviour of certain
primates. The role of vocalizations, in turn, goes even further: their harmonic spectrum underpinned
the tones of our musical scales. Thus, driven to a large extent by language, music has turned out to be
as we know it nowadays. |
|
dc.description |
[cat] La música i el llenguatge són dues facultats exclusivament humanes que han evolucionat alimentantse
mútuament. Com Darwin (1871) ja va suggerir, abans de parlar, els nostres ancestres tenien cants
similars funcionalment i estructuralment al cant dels ocells. En aquest estadi, un protollenguatge
musical amb pulsació es consolidà com a base comuna de la música i el llenguatge. La recursió
jeràrquica, juntament amb la gramàtica i el significat lèxic, es van afegir a aquest protollenguatge
musical i van donar lloc al llenguatge. Aquesta recursió lingüística féu possible el metre. El ritme,
doncs, va precedir la tonalitat. Ulteriorment, en paral·lel al sorgiment de la gramàtica, l’harmonia i la
tonalitat s’afegeixen al metre (compàs). Que la pulsació és més primitiva ho indica el fet que certs
animals la perceben però no l’externalitzen espontàniament. Crucialment, tots són vocal learners.
L’externalització, tant del ritme com del llenguatge, requereix una conducta social complexa, que ja
s’observa en el conducta percutiva (drumming) de certs primats. El paper de les vocalitzacions, per la
seva banda, va encara més enllà: l’espectre harmònic que presenten és el fonament de les notes a les
escales musical. Així doncs, a remolc del llenguatge, és com s’arriba a la música tal i com l’entenem
avui en dia. |
|
dc.description |
[spa] La música y el lenguaje son dos capacidades exclusi
vamente humanas que han evolucionado
alimentándose mutuamente. Como Darwin (1871) ya sug
irió, antes de hablar, nuestros ancestros,
tenían cantos similares funcionalmente y estructura
lmente al canto de los pájaros. En este estadio, un
protolenguaje musical con pulsación se consolidó com
o la base común de la música y el lenguaje. La
recursión jerárquica, junto con la gramática y el sig
nificado léxico, se añadieron a este protolenguaje
musical y dieron lugar al lenguaje. Esta recursión l
ingüística hace posible el metro. El ritmo, pues,
precedió la tonalidad. Ulteriormente, en paralelo a
l surgimiento de la gramática, la armonía y la
tonalidad se añaden al metro (compás). Que la pulsa
ción es más primitiva lo indica el hecho de que
ciertos animales la perciben pero no la externaliza
n espontáneamente. Crucialmente, todos son
vocal
learners
. La externalización, tanto del ritmo como del leng
uaje, requiere una conducta social
compleja, que ya se observa en la conducta percutiva
(
drumming
) de ciertos primates. El papel de las
vocalizaciones, por su parte, va aún más allá: el e
spectro armónico que presentan es la base de las
notas en las escaleras musicales. Así, a remolque d
el lenguaje, es como se llega a la música tal y como
la entendemos hoy en día |
|
dc.format |
87 p. |
|
dc.format |
application/pdf |
|
dc.language |
eng |
|
dc.rights |
cc-by-nc-nd (c) Celma Miralles, Alexandre, 2014 |
|
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es |
|
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
|
dc.source |
Màster Oficial - Ciència Cognitiva i Llenguatge (CCiL) |
|
dc.subject |
Ciència cognitiva |
|
dc.subject |
Llenguatge musical |
|
dc.subject |
Ritme musical |
|
dc.subject |
Treballs de fi de màster |
|
dc.subject |
Cognitive science |
|
dc.subject |
Language of music |
|
dc.subject |
Musical meter and rhythm |
|
dc.subject |
Master's theses |
|
dc.title |
From a musical protolanguage to rhythm and tonality |
|
dc.type |
info:eu-repo/semantics/masterThesis |
|