Mostra el registre parcial de l'element
dc.contributor | Camps Font, Octavi | |
dc.creator | Traboulsi Garet, Bassel | |
dc.date | 2017-09-26T10:19:04Z | |
dc.date | 2017-09-26T10:19:04Z | |
dc.date | 2017-06 | |
dc.date.accessioned | 2024-12-16T10:25:29Z | |
dc.date.available | 2024-12-16T10:25:29Z | |
dc.identifier | http://hdl.handle.net/2445/115766 | |
dc.identifier.uri | http://fima-docencia.ub.edu:8080/xmlui/handle/123456789/19525 | |
dc.description | Treball Final de Grau d'Odontologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Director: Octavi Camps Font | |
dc.description | Introducció: S’ha establert la dehiscència com una de les complicacions més habituals en regeneració òssia guiada (6.95% - 13.1%). La principal causa esdevé l’absència de tancament del penjoll per primera intenció i lliure de tensió. En particular, el disseny del penjoll i les incisions que el composen jugaran un paper clau en obtenir un tancament correcte de la ferida. Objectius: Avaluar i comparar el paper que desenvolupa la incisió al periosti (maniobra de Rehrmann) en l’extensió de tres dissenys diferents: incisió crestal, penjoll triangular i trapezoïdal, així com comparar l’extensió entre els tres dissenys i, en relació cost/benefici, valorar el disseny més adequat per la regeneració òssia guiada. Materials i mètodes: 12 mandíbules de porc foren distribuïdes de forma aleatòria en tres grups segons el disseny de penjoll adjudicat: 1) incisió crestal, 2) penjoll triangular i 3) penjoll trapezoïdal. Seguint un disseny d’estudi a boca partida, cada mandíbula s’assignà de forma aleatòria una hemiarcades test (secció periòstica) i una control (sense maniobra de Rehrmann); obtenint 6 subgrups de 4 hemiarcades. S’utilitzà una tracció estandarditzada, la qual va ser prèviament calibrada mitjançant un dinamòmetre (110 grams = 1.079 N). Resultats: S’obtingué una mitjana de l’extensió dels subgrups control de 5.14 mm sense diferències estadísticament significatives entre els subgrups (p = 0.165). D’altra banda, els subgrups test obtingueren una mitjana de l’extensió de 7.37 mm amb diferències estadísticament significatives entre els subgrups (p < 0.001). Pel que fa a l’ús de la maniobra de Rehrmann mostrà un increment significatiu en els dissenys incisió crestal (0.57 mm; p = 0.003) i penjoll trapezoïdal (4.93 mm; p = 0.014). L’increment del penjoll trapezoïdal amb secció periòstica fou significativament major en comparació a qualsevol dels altres subgrups analitzats. Conclusions: L’ús de la maniobra de Rehrmann permetrà obtenir un tancament per primera intenció a baixa tensió. El disseny trapezoïdal associat a la secció periòstica presenta resultats significativament millors que la resta de dissenys avaluats. | |
dc.format | 24 p. | |
dc.format | application/pdf | |
dc.language | cat | |
dc.rights | cc-by-nc-nd, (c) Traboulsi Garet,, 2017 | |
dc.rights | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es | |
dc.rights | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
dc.source | Treballs Finals de Grau (TFG) - Odontologia | |
dc.subject | Periosti | |
dc.subject | Penjalls quirúrgics | |
dc.subject | Odontologia | |
dc.subject | Treballs de fi de grau | |
dc.subject | Periosteum | |
dc.subject | Flaps (Surgery) | |
dc.subject | Dentistry | |
dc.subject | Bachelor's theses | |
dc.title | Influència del disseny de la incisió en l'extensió del penjoll: un estudi in-vitro | |
dc.type | info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
Fitxers | Grandària | Format | Visualització |
---|---|---|---|
No hi ha fitxers associats a aquest element. |