| dc.contributor |
Camps Font, Octavi |
|
| dc.creator |
Traboulsi Garet, Bassel |
|
| dc.date |
2017-09-26T10:19:04Z |
|
| dc.date |
2017-09-26T10:19:04Z |
|
| dc.date |
2017-06 |
|
| dc.date.accessioned |
2024-12-16T10:25:29Z |
|
| dc.date.available |
2024-12-16T10:25:29Z |
|
| dc.identifier |
http://hdl.handle.net/2445/115766 |
|
| dc.identifier.uri |
http://fima-docencia.ub.edu:8080/xmlui/handle/123456789/19525 |
|
| dc.description |
Treball Final de Grau d'Odontologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Director: Octavi Camps Font |
|
| dc.description |
Introducció: S’ha establert la dehiscència com una de les complicacions més habituals en regeneració òssia guiada (6.95% - 13.1%). La principal causa esdevé l’absència de tancament del penjoll per primera intenció i lliure de tensió. En particular, el disseny del penjoll i les incisions que el composen jugaran un paper clau en obtenir un tancament correcte de la ferida. Objectius: Avaluar i comparar el paper que desenvolupa la incisió al periosti (maniobra de Rehrmann) en l’extensió de tres dissenys diferents: incisió crestal, penjoll triangular i trapezoïdal, així com comparar l’extensió entre els tres dissenys i, en relació cost/benefici, valorar el disseny més adequat per la regeneració òssia guiada. Materials i mètodes: 12 mandíbules de porc foren distribuïdes de forma aleatòria en tres grups segons el disseny de penjoll adjudicat: 1) incisió crestal, 2) penjoll triangular i 3) penjoll trapezoïdal. Seguint un disseny d’estudi a boca partida, cada mandíbula s’assignà de forma aleatòria una hemiarcades test (secció periòstica) i una control (sense maniobra de Rehrmann); obtenint 6 subgrups de 4 hemiarcades. S’utilitzà una tracció estandarditzada, la qual va ser prèviament calibrada mitjançant un dinamòmetre (110 grams = 1.079 N). Resultats: S’obtingué una mitjana de l’extensió dels subgrups control de 5.14 mm sense diferències estadísticament significatives entre els subgrups (p = 0.165). D’altra banda, els subgrups test obtingueren una mitjana de l’extensió de 7.37 mm amb diferències estadísticament significatives entre els subgrups (p < 0.001). Pel que fa a l’ús de la maniobra de Rehrmann mostrà un increment significatiu en els dissenys incisió crestal (0.57 mm; p = 0.003) i penjoll trapezoïdal (4.93 mm; p = 0.014). L’increment del penjoll trapezoïdal amb secció periòstica fou significativament major en comparació a qualsevol dels altres subgrups analitzats. Conclusions: L’ús de la maniobra de Rehrmann permetrà obtenir un tancament per primera intenció a baixa tensió. El disseny trapezoïdal associat a la secció periòstica presenta resultats significativament millors que la resta de dissenys avaluats. |
|
| dc.format |
24 p. |
|
| dc.format |
application/pdf |
|
| dc.language |
cat |
|
| dc.rights |
cc-by-nc-nd, (c) Traboulsi Garet,, 2017 |
|
| dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es |
|
| dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
|
| dc.source |
Treballs Finals de Grau (TFG) - Odontologia |
|
| dc.subject |
Periosti |
|
| dc.subject |
Penjalls quirúrgics |
|
| dc.subject |
Odontologia |
|
| dc.subject |
Treballs de fi de grau |
|
| dc.subject |
Periosteum |
|
| dc.subject |
Flaps (Surgery) |
|
| dc.subject |
Dentistry |
|
| dc.subject |
Bachelor's theses |
|
| dc.title |
Influència del disseny de la incisió en l'extensió del penjoll: un estudi in-vitro |
|
| dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
|