L'a Joventot Nacionalista, convençuda de que la forma con i fou constituida la Comissió d'aigües era la més apta pera arribar ab lacert y promiptitut a la solució de problema tan important pera la nostra ciutat i confiant també en el prestigi de les persones que integren dita Comissió, n'esperà'l fallo sense inquietuts, sense pretendre exercir coacció moral mentres durà l'estudi de les propostes, y desitjosa de que arribés, com per fí ha arribat, l'hora de la resolució, que creya hauría d'acatar tot Barcelona. Mes, com sigui que, les persones y entitats que s'han cregut perjudicades pel vot de la Comissió, han pretingut agitar l'opinió pública, fent-li creure que llurs interessos eren els mateixos de la ciutat; t basant-se en hipotètiques desventatges higièniques y econòmiques de la solució adoptada, arriben a greus atachs contra'l procedir de la Comissió d'aigües, la Joventut Nacionalista, sense renunciar a una ulterior actuació en aquest afer, ha cregut convenient y fins necessari, que arribessin a tothom les idees que han presidit l'exàmen de les propostes dutes a concurs y els motius del vot en favor d'una determinada. Res millor an aquest objecte que difondre y escampar per medi de la imprempta la autorisadíssima conferencia que'l doctor Fargas, membre de la Comissió y representant en ella de la Reyal Academia de Medecina, com a president de n'es, donà'l día 7 a l'Ateneu Barcelonès. Es la veu atorisada de la Comissió la que en ella parla, y cal ferla sentir a tot Barcelona. Quelcom més que'ls interessos personals han de parlar en aquesta vitalíssima qüestió. Barcelona, janer de 1913.