Treballs Finals de Grau de Filologia Clàssica (Grec). Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutora: Montserrat Camps Gaset[cat] És comú que quan es pensa en Esparta ens vingui a la memòria aquella ciutadella del segle V aC., plena dia i nit de ferotges guerrers que només pensen en lluitar, que es desentenen dels cultes religiosos i de la poesia. Tanmateix, considerar que la naturalesa del poble espartà ha estat sempre així és una posició simplista i errònia, car aquest procés d’aïllament cultural llegendari ha estat progressiu i ha partit d’una cultura socialment oberta, on la poesia hi juga un paper molt important. És en aquest moment quan entra en escena el poeta Tirteu, que esdevindrà una figura cabdal a l’hora d’unir el poble espartà, ferit en aquell temps per un seguit de tensions socials. En aquest treball ens disposem a estudiar, doncs,de quina manera el poeta elegíac exhortava els militars quan anaven a la guerra, quins mots emprava, de quina tradició partia i com produïa un nou ideal cívic.[eng] It is common the fact that, when thinking about Sparta, it comes to mind that fortress of the 5th century BCE, full of fierce warriors day and night who only think in fighting, who ignore religious cults and poetry. However, consider that Sparta’s way of acting has been always like that is simplist and wrong, because this legendary cultural isolation process has been progressive and it has come from a socially opened culture, where poetry plays a very important role. It is at this moment when appeears in scene Tyrtaeus, the poet, the one who will be a noted character for uniting Sparta’s people, at that moment wounded by some social tensions. In this research, we are about to study how the elegiac poet exhorted the warriors when going to war, what words he tended to use, on what tradition he based his elegies and how produced a new civic ideal.