Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Alberto López Bargados
Aquest treball constitueix una aproximació a les dones de la comunitat gitana de la Mina, per tal d’analitzar quines son les estratègies utilitzades pel seu empoderament1 (Lagarde 1999: 86) mitjançant dos àmbits diferenciats: les pràctiques de bruixeria i la seva eficàcia simbòlica, i la apropiació de l’espai públic2. Intentaré analitzar com aquestes estratègies reforcen la seva posició dins la família i la comunitat i com reforcen els llaços de parentiu entre diferents clans familiars. Arreu de l’observació de les seves pràctiques socials en l’àmbit urbà i de les diferents entrevistes mantingudes amb dones de diferents edats he pogut observar com es transmet el conjunt de pràctiques “maleïdes”, tractant d’establir així un nexe que vertebri les pràctiques de bruixeria amb la vessant domèstica i familiar i com aquest esdevé significatiu pel seu empoderament com a gitanes, dones i mares, tot i partir d’una situació de subordinació. També queda palès com el marc urbà (La Mina) on es desenvolupen les seves pràctiques socials i domèstiques i la seva ocupació esdevé un agent més i una força local no institucional que condiciona les mateixes.
This work forms an approach to the women of the gypsy community of “La Mina”, a Barcelona’s suburban neighborhood, Spain, in order to analyze her strategies of empowerment using two differentiated scopes: the symbolic efficiency of her witchcraft practices and the appropriation of public space. Of how these strategies reinforce its position in the family and by extension within the community while became a key in her everyday life, and strengthen her kinship ties between different family clans. Based on the observation of social practices in urban areas and the different interviews carried out with women of different ages I have been able to observe how is been transferred the set of “cursed” practices trying to establish a link so that vertebrae witchcraft practices with the domestic and familiar side as it becomes significant for their empowerment as a gypsy, women and mothers, even from a position of subordination. It is also evident that the urban context (“La Mina”) where they develop their practices and their social and domestic use becomes also an agent and a non institutional local force that conditions them.