Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Carme Narváez CasesPer poder elaborar l’estat de la qüestió de les Postrimerías, primer cal esbossar el panorama en què s’inscriuen. És per això que el primer capítol se centra a explicar l’evolució de la pintura sevillana cap al naturalisme, començant per Francisco de Herrera “el Viejo” i Juan de las Roelas, passant per Francisco de Zurbarán i acabant en Bartolomé Esteban Murillo i Juan de Valdés Leal, a qui està dedicat el segon capítol, on s’explica la seva vida i la seva carrera artística, des de la seva formació, el seu trasllat a Córdoba i posterior retorn a Sevilla, on va consolidar el seu estil. Acabem amb l’encàrrec que va rebre per a l’Hospital de la Caridad, l’apoplexia i la mort l’octubre de 1690. Enlloc es fa referència a la reputació que va tenir durant un bon grapat d’anys segons la qual era un pintor obsessionat per la mort i pel macabre. He considerat que aquestes informacions desviaven l’atenció del que és rellevant i, a més, no afegeixen res d’important sobre la figura del pintor, més aviat al contrari. A continuació ja s’entra de ple en els Jeroglíficos de las Postrimerías, començant per la seva fitxa tècnica i la descomposició de les pintures en elements. Tot seguit, fem una descripció formal. El següent apartat ja és l’estat de la qüestió pròpiament dit. S’hi recullen fonts de tots els segles, des del mateix XVII fins als nostres dies: el darrer article és de 2015, cosa que ens demostra la vigència i l’actualitat del tema. En aquest epígraf hi ha els autors principals que han tractat el tema.