Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: José Enrique Monterde Lozoya
La cinematografia japonesa es va veure condicionada durant molt de temps, pel propi pes que
acompanya el qualificatiu de: cinema de perifèria. Si bé és cert que en els seus inicis, el cinema que
es produïa a l'arxipèlag asiàtic gaudia únicament d'una rellevància i d'un interès dins del seu
territori, poc a poc, aquest va estar catalogat de gran afecció internacional a partir del descobriment
de cineastes concrets, considerats avui en dia referents del cinema modern.
En aquest treball de fi de grau, es buscarà analitzar l'evolució del cinema japonès a partir del
període de postguerra fins a la postmodernitat i els temps actuals, i perquè va ser a partir d'aquest
moment – segona meitat dels anys quaranta – que la cinematografia nipona va esdevenir un
fenomen artístic i cultural cada cop amb major interès i pes en l'estranger.