Màster Oficial en Disseny Urbà: Art, Ciutat, Societat. Facultat de Belles Arts de la UB, curs: 2015-2016, Tutora: Nuria Ricart Ulldemolins
[spa] En la actualidad, el desarrollo urbano de las ciudades está supeditado a la influencia de diversos modelos y estrategias globales, comprendiendo metodologías de transformación urbanística asociadas a espacios públicos que se construyen a partir de inversión compartida entre la administración pública y diferentes entes privados. Esto, ha provocado que muchas áreas de las ciudades incrementen la disponibilidad de espacios públicos, así como el mejoramiento de la infraestructura y el paisaje urbano entorno a estos lugares. Debido a ello, muchas de estas nuevas estrategias urbanas involucran la adaptación del suelo a nuevos usos que faciliten el asentamiento de actividades relacionadas con la potencialización de economías del conocimiento (internet, diseño, creatividad, investigación, TICs,
etc...), sumada a la competencia que en el marco internacional representa la promoción de este tipo de nuevas adaptaciones en las ciudades del siglo XXI. En la ciudad de Barcelona, el mejor caso que muestra la reunión de estos factores es el Plan 22@ en el Poblenou, barrio que desde el año 2000 ha sido polo de diversas operaciones de urbanización asociadas a este proyecto, que pretende convertir a determinada área del barrio en el “Distrito de Innovación y Tecnología de Barcelona”. La puesta en marcha y actual funcionamiento del 22@ representa un caso oportuno para el estudio de las dinámicas urbanas
asociadas a las redes de espacios urbanos de propiedad pública o propiedad privada, que en el ejercicio de
observación ambiental del ciudadano, son percibidos y vivenciados como espacios públicos. Esta adaptación entre propiedad y uso del suelo ha generado una particular dinamización social, cultural y económica para antiguos y nuevos residentes del Poblenou, entre los que se debate el rechazo o aceptación de este nuevo modelo de revitalización urbana en su barrio. No obstante, el 22@ ha permitido que muchas de las islas del Eixample hoy tengan sus interiores abiertos y de uso público, tratados urbanísticamente y con proyectos de diseño urbano ejecutados y por ejecutar, lo cual modifica y amplía notablemente la experiencia de las estancias-recorridos peatonales y sus dinámicas de socialización, si se compara con las islas del Eixample tradicional cuyo territorio se encuentra altamente densificado y su oferta de espacios públicos es realmente mínima. La asociación público-privada para hacer ciudad y construir espacios públicos, es un mecanismo de gestión contemporáneo y aplicable a cualquier ciudad del mundo, por lo que en este proyecto de investigación se efectúa el análisis de cohesión urbana y de diseño urbano sobre una red de espacios públicos y espacios urbanos libres, que responde a este nuevo modelo urbano en el caso de Barcelona. Detrás de la generación de esta espacialidades urbanas producto del 22@, hay un panorama normativo y de intereses económicos que influyen de manera contundente la transformación del Poblenou, el cual, pese a entregar dadivosas ampliaciones de espacio público, sufre el efecto de la “hiper-especialización de actividades@”, originando problemáticas y fallas sobre una red de redes, que pretenden ser reveladas a partir del análisis de valores y factores de cohesión urbana como una de las herramientas más valiosas aprendidas en el -Master de Diseño Urbano: Arte, Ciudad, Sociedad-. La investigación denominada “RED DE ESPACIOS PÚBLICOS Y ESPACIOS URBANOS LIBRES EN EL 22@; COHESIÓN URBANA EN PERI CAMPUS AUDIOVISUAL Y PERI EIX LLACUNA”, pretende revelar la importancia de
pensar, escribir y construir las ciudades, barrios y espacios públicos que queremos concentrando el estudio en el hecho físico-espacial de lo construido, indicando que el grado de coordinación, responsabilidad e interés entre el sector público y privado deber ser el mismo y uno solo en favor de la promoción de cohesión urbana y del diseño urbano asociado a las redes urbanas de nuestras ciudades.
[cat] En l'actualitat, el desenvolupament urbà de les ciutats està supeditat a la influència de diversos models i estratègies globals, comprenent metodologies de transformació urbanística associades a espais públics que es construeixen a partir d'inversió compartida entre l'administració pública i diferents ens privats. Això ha provocat que moltes àrees de les ciutats incrementin la disponibilitat d'espais públics, així com la millora de la infraestructura i el paisatge urbà entorn a aquests llocs. A causa d'això, moltes d'aquestes noves estratègies urbanes involucren l'adaptació del sòl a nous usos que facilitin l'assentament d'activitats relacionades amb la potenciació d'economies del coneixement (Internet, disseny, creativitat, investigació, TIC, etc...), sumada a la competència que en el marc internacional representa la promoció d'aquest tipus de noves adaptacions a les ciutats del segle XXI. A la ciutat de Barcelona, el millor cas que mostra la reunió d'aquests factors és el Pla 22@ a Poblenou, barri que des de l'any 2000 ha estat pol de diverses operacions d'urbanització associades a aquest projecte, que pretén convertir una determinada àrea del barri en el "Districte d'Innovació i Tecnologia de Barcelona". La posada en marxa i actual funcionament del 22@ representa un cas oportú per a l'estudi de les dinàmiques urbanes associades a les xarxes d'espais urbans de propietat pública o propietat privada, que en l'exercici d'observació ambiental del ciutadà, són
percebuts i viscuts com espais públics. Aquesta adaptació entre propietat i ús del sòl, ha generat una particular dinamització social, cultural i econòmica per a antics i nous residents de Poblenou, entre els quals es debat el rebuig o acceptació d'aquest nou model de revitalització urbana al seu barri. Tanmateix, el 22@ ha permès que moltes de les illes de l'Eixample avui tinguin els seus interiors oberts i d'ús públic, tractats urbanísticament i amb projectes de disseny urbà executats i per executar, la qual cosa modifica i amplia l'experiència de les estades-recorreguts de vianants i les seves dinàmiques de socialització, si es compara amb les illes de l'Eixample tradicional el territori es troba altament densificat i la seva oferta d'espais públics és realment mínima. L'associació públic-privada per a fer ciutat i construir espais públics, és un mecanisme de gestió contemporani i aplicable a qualsevol ciutat del món, pel qual en aquest projecte d'investigació s'efectua l'anàlisi de cohesió urbana i de disseny urbà sobre una xarxa d’espais públics i espais urbans lliures, que respon a aquest nou model urbà en el cas de Barcelona. Darrere de la generació d'aquestes espacialitats urbanes producte del 22@, hi ha una panorama normatiu i d'interessos econòmics que influeixen de manera contundent en la transformació de Poblenou, el qual, malgrat lliurar generoses ampliacions d'espai públic, pateix l'efecte de la "hiper -especialització d'activitats@", originant
problemàtiques i fallades sobre una xarxa de xarxes, que pretenen ser revelades a partir de l'anàlisi de valors i factors de cohesió urbana com una de les eines més valuoses apreses al Màster de Disseny Urbà: Art, ciutat, Societat. La investigació denominada “RED DE ESPACIOS PÚBLICOS Y ESPACIOS URBANOS LIBRES EN EL 22@; COHESIÓN URBANA EN PERI CAMPUS AUDIOVISUAL Y PERI EIX LLACUNA” pretén revelar la importància de pensar, escriure i construir les ciutats, barris i espais públics que volem, concentrant l'estudi en el fet físic-espacial del que s'ha construït, revelant que el grau de coordinació , responsabilitat i interès entre el sector públic i privat ha de ser el mateix i un de sol, en favor de la promoció de la cohesió urbana i del disseny urbà associat a les xarxes urbanes de les nostres ciutats.