Treballs fi de carrera, Universitat de Barcelona. Facultat de Geologia. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines. Juliol 2008
Els avenços tecnològics i l'evolució de la ciència estan estretament relacionats, i la incorporació de noves eines en els diferents camps d'investigació es dona contínuament. La tècnica que motiva aquest treball és el LIDAR (Ligh Detection And Ranging), i es mira d'incorporar en l'estudi de cossos sedimentaris amb l'objectiu de modelitzar anàlegs aflorants de reservoris d'hidrocarburs.
Els principis físics i de funcionament de la tècnica són molt senzills. Un emissor genera polsos de raig làser que viatgen fins a la superfície d'estudi, s'hi reflecteixen i retornen cap a un receptor. Per obtenir la distància entre el punt de la superfície i la posició de presa de dades el temps total d'anada i tornada es divideix entre dos i es multiplica per la velocitat de la llum. L'escàner làser va escombrant la superfície i acabem obtenint un núvol compost de milions de punts que representa, amb precisió centimètrica i posició georeferenciada, la geometria de l'objecte escanejat.
Aquest treball té dos clars objectius. Per una banda busca el desenvolupament d'una metodologia òptima per l'anàlisi i interpretació de dades LIDAR en afloraments de sèries detrítiques i, per altra banda, pretén utilitzar aquesta metodologia, tot integrant dades geomètriques i sedimentològiques, per realitzar un estudi arquitectural de l'aflorament de Montearagón, situat uns 11 Km al NE d'Osca i pertanyent al Ventall Fluvial d'Osca.
El primer que s'ha fet és intentar aïllar els cossos sorrencs de la resta dels materials de l'aflorament sense informació d'interès per aquest treball. Per aconseguir-ho s'han digitalitzat sobre fotografies, i amb el suport visual dels núvols de punts, els cossos sorrencs i posteriorment s'han seleccionat els punts que els representen al núvol, eliminant la resta. Aquesta digitalització no és una feina trivial, i la diversa problemàtica patida es comenta al treball. Per tal de no generar un model purament geomètric, s'han aixecat diverses columnes estratigràfiques a cossos de totes les tipologies presents. La integració dels diferents tipus de dades ha servit per, en primer lloc, classificar tots els cossos sorrencs en diverses tipologies seguint la classificació que va establir Hirst (1991) i que respon a característiques geomètriques i, en segon lloc, realitzar una avaluació sedimentològica del seu potencial com a reservori d'hidrocarburs.
Ha quedat aquí demostrat que el LIDAR és una tècnica molt útil i amb un futur força prometedor en la modelització d'afloraments de cossos sedimentaris. Mitjançant futures campanyes i un software més especialitzat pel tractament geològic de núvols de punts, la metodologia LIDAR de ben segur oferirà grans prestacions analítiques en un futur proper.