Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB. Curs: 2015-2016, Tutor: Josep Casals Navas
La figura de l’androgin comença a aparèixer de manera recurrent en les manifestacions pictòriques i literàries d’un gran nombre d’artistes de la segona meitat del segle XIX i sobretot de finals de segle. Aquesta figura, conceptualitzada i teoritzada des de diverses posicions filosòfiques i estètiques des de l’època de Plató, el primer a formular-ne el mite, adquireix a finals del segle XIX una nova vitalitat i s’erigeix com a emblema de la nova sensibilitat simbolista i de la seva particular proposta estètica. En aquest treball aprofundirem en el coneixement d’aquesta figura tant característica d'aquest període i de l'art i la literatura simbolista per intentar entendre millor el seu significat, la seva gènesis i la seva conversió en una figura fetixe, representativa de tot un estat d’ànim i d’una determinada manera de concebre la realitat. Per tal de comprendre millor aquesta figura i descobrir els seus possibles significats ens centrarem l’anàlisi de la representació de l'androgin en l'obra de dos pintors, Gustave Moreau i Fernand Khnopff.