Treball Final de Grau de Podologia, Escola Universitària d'Infermeria, Universitat de Barcelona, curs: 2015-2016, Tutor: Laura Planas OrtegaIntroducció: L’esquinç de turmell és la lesió més freqüent de l’aparell locomotor. Una mala valoració i un tractament inicial erroni de la lesió, pot crear complicacions posteriors a causa d’una mala recuperació de l’articulació. La persistència d’un turmell dolorós i el compromís funcional de l’articulació a l’hora de realitzar activitats de la vida quotidiana i esportives, demana l’aplicació d’altres tractaments secundaris, per tal de millorar la qualitat de vida de la persona que pateix aquestes complicacions. Mètodes: Mitjançant les bases de dades PubMed, Dialnet, Enfispo i Recercador (CRAI) s’han cercat articles, dels últims 5 anys, sobre els tractaments més innovadors per a les complicacions dels esquinços de turmell, utilitzant els criteris d’inclusió següents: (1) assaig clínic, (2) els participants de l’estudi s’havien d’haver realitzat un esquinç de turmell i (3) presentar complicacions posteriors, després d’haver realitzat o no, un tractament previ de la lesió inicial. Resultats: Des de l'any 2011 al 2016 s’han seleccionat 7 articles, 4 de tractaments conservadors i 5 de tractaments quirúrgics. Conclusions: Segon els resultats obtinguts i d'acord amb els objectius plantejats s‘arriba a la conclusió que el més important és la prevenció d’aquestes complicacions, realitzant una bona valoració prèvia del grau de l’esquinç, per tal de duu a terme el tractament idoni des d’un primer moment. Hi ha pocs estudis per a poder fer una bona comparació i arribar a extreure una bona conclusió sobre l’efectivitat de cadascun d’ells, per aquest motiu crec que cal elaborar més estudis sobre tractaments per a les complicacions d’aquesta lesió.