Treball Final de Grau d'Odontologia, Facultat d'Odontologia, Universitat de Barcelona, Any: 2016, Director: Isabel Dolores Valdearenas Pelegrina
El biotip gingival (BG) impacta significativament en els tractaments reparadors i regeneratius. Els diferents tipus no responen de igual manera a la inflamació i al resultat de les teràpies; per tant, és de summa importància identificar-los abans dels tractaments, sobretot en els casos que els pacients presenten un biotip prim. Diversos mètodes invasius i no invasius s’han emprat per mesurar el gruix gingival. Aquesta
revisió posa en relleu els seus aspectes generals, la prevalença, les dimensions, la resposta al tractament, els mètodes per conèixer el gruix gingival i la seva importància clínica. L’objectiu és avaluar i determinar quina és la classificació més actual i identificar la tècnica de més alta especificitat diagnòstica. Es va realitzar una recerca bibliogràfica en les bases de dades de MEDLINE, CINAHL, SCOPUS, ProQuest Health & Medical Complete i es van agrupar tots els estudis en taules segons per tipus i mètode utilitzat. Les classificacions que empren les revisions sistemàtiques més actualitzades divideixen els BG en fistonat prim, gruixut i gruixut pla fistonat. En la literatura es troben estudis que dictaminen que la tomografia computeritzada de feix cònic (CBCT) és un mètode d’alta qualitat i exactitud en l’anàlisi dels defectes periodontals, tot i que calen més estudis que ho demostrin.