Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutora: Neus Nogué SerranoEn els darrers anys s’ha generat una gran polèmica al voltant quines formes s’haurien d’utilitzar per referir-se a grups mixtos de persones o a persones indeterminades. El masculí genèric (o gènere no marcat) ha estat qüestionat per diversos sectors feministes, que consideren que no és prou inclusiu o no visibilitza les dones i que, per tant, s'han de buscar noves formes, modificant si cal el sistema lingüístic del català. Aquest debat ha generat una gran quantitat de punts de vista i posicionaments molt diversos, des de persones que aposten per mantenir el masculí genèric, fins a persones que creuen que s’ha de parlar en femení genèric, passant per posicions més intermèdies. El treball present recull aquesta polèmica i se centra, concretament, a analitzar quines formes per referir-se a grups mixtos de persones o a persones indeterminades s'utilitzen en l'àmbit del discurs polític. L’objectiu de la recerca, per tant, és comprovar si hi ha diferències en les formes utilitzades en funció de la ideologia, el sexe del parlant o el gènere textual. Aquest treball consta, bàsicament, de dues parts: en primer lloc, l'elaboració d'un corpus específic, amb materials extrets del Twitter i de discursos parlamentaris, i, en segon lloc, l'anàlisi d'aquests materials, és a dir, l’estudi de les formes per referir-se a grups mixtos o a persones indeterminades.