Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Barcelona. Facultat de Formació del Professorat, Curs: 2014-2014, Tutor: Juli Palou Sangrà[cat] La narrativa és una pràctica reflexiva que permet (re)pensar i atribuir sentit a les experiències i comprendre la complexitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge de llengües. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les creences de dos mestres en formació inicial sobre la construcció del repertori lingüístic i indagar sobre la seva projecció en les futures pràctiques docents. L’articulació de les creences es fa a partir de narratives multimodals, a través de dos recursos metodològics: el relat de vida lingüística i la narrativa visual. Es tracta d’una investigació qualitativa-interpretativa en la qual s’explora l’eficàcia d’aquesta eina metodològica. L’estudi mostra que hi ha creences molt arrelades i d’altres més susceptibles de desestabilitzar. Entre les primeres destaquen: que l’aprenentatge de llengües es duu a terme a través d’experiències socials compartides i que s’estableixen relacions entre llengua, cultura i identitat lligades a les formes d’aprenentatge, pensament i ús de les llengües. Les creences que s’han desestabilitzat estan relacionades amb el model tradicional d’ensenyament i aprenentatge de llengües, que parteix de l’existència d’un “parlant ideal” que té com a objectiu assolir el domini d’una llengua. A partir de la narrativa, els subjectes han construït nous marcs interpretatius sobre l’educació en llengües; així, el focus que hi havia sobre el domini d’una llengua s’ha desplaçat cap a la noció de desenvolupament del repertori lingüístic. Les narratives multimodals han esdevingut un recurs eficaç per reconstruir les experiències i mobilitzar les creences. Els processos reflexius de metacognició han fet possible atribuir sentit a les experiències i mobilitzar i, en alguns casos, desestabilitzar creences sobre la construcció del repertori lingüístic i l’ensenyament i aprenentatge de llengües. Aquestes creences vinculades a la pràctica docent guien les actuacions a l’aula, per la qual cosa la seva articulació permet considerar altres formes d’educació en llengües i contribuir a la construcció de la identitat.[spa] La narrativa es una práctica reflexiva que permite (re)pensar y atribuir sentido a las experiencias y comprender la complejidad de los procesos de enseñanza y aprendizaje de lenguas. El objetivo de este estudio es analizar las creencias de dos maestros en formación inicial sobre la construcción del repertorio lingüístico e indagar sobre su proyección en las futuras prácticas docentes. La articulación de las creencias se lleva a cabo a partir de narrativas multimodales, a través de dos recursos metodológicos: el relato de vida lingüística y la narrativa visual. Se trata de una investigación cualitativa-interpretativa en la que se explora la eficacia de esta herramienta metodológica. El estudio muestra que hay creencias muy arraigadas y otras más susceptibles de desestabilizar. Entre las primeras destacan: que el aprendizaje de lenguas se realiza mediante experiencias sociales compartidas y que se establecen relaciones entre lengua, cultura e identidad ligadas a las formas de aprendizaje, pensamiento y uso de las lenguas. Las creencias que se han desestabilizado están relacionadas con el modelo tradicional de enseñanza y aprendizaje de lenguas, que parte de la existencia de un “hablante ideal” que tiene como objetivo alcanzar el dominio de una lengua. A partir de la narrativa, los sujetos han construido nuevos marcos interpretativos sobre la educación en lenguas; de este modo, el foco que había sobre el dominio de una lengua se ha desplazado hacia la noción de desarrollo del repertorio lingüístico. Las narrativas multimodales han sido un recurso eficaz para reconstruir las experiencias y movilizar las creencias. Los procesos reflexivos de metacognición han posibilitado atribuir sentido a las experiencias y movilizar y, en algunos casos, desestabilizar creencias sobre la construcción del repertorio lingüístico y la enseñanza y aprendizaje de lenguas. Estas creencias vinculadas a la práctica docente guían las actuaciones en el aula, por lo que su articulación permite considerar otras formas de educación en lenguas y contribuye a la construcción de la identidad.[eng] Narrative is a reflective practice that allows people to (re)think and to give a sense to the experiences and to understand the complexity of language teaching and learning processes. The aim of this study is to analyse beliefs about the construction of the linguistic repertoire that have two teachers in training and looks into its projection in their future teaching. The data collection is done through multimodal narratives, using two methods: linguistic life story and visual narrative. It is a qualitative-interpretative research that explores the efficacy of this methodological tool. The study proves that there are rooted beliefs and other beliefs that are more susceptible to be destabilized. Regarding the first type, it should be pointed out that language learning is carried out through social experiences and that there are relations between language, culture and identity, which are connected to the different ways of learning, thinking and using a language. The beliefs that have been destabilized are related to the traditional model of language teaching and learning, since part of its ideas is the existence of the “ideal speaker” who has the aim of achieving proficiency in a language. Through narrative, the subjects have built new interpretative frameworks about language education. The focus on proficiency in a language has been displaced by the notion of linguistic repertoire development. Multimodal narratives have been an effective method to rebuild experiences and to mobilize beliefs. The reflective processes of metacognition have permitted to give a sense to the experiences and to mobilize and, sometimes, destabilize some beliefs about the construction of the linguistic repertoire and language teaching and learning. These beliefs related to teaching activities influence and guide the actions and behaviour in the classroom, so its expression allows teachers in training to consider other ways of language education and contributes to the construction of their identity.