Treball Final de Grau de Podologia, Escola Universitària d'Infermeria, Universitat de Barcelona, curs: 2014-2015, Tutor: Carmen Moliné Regla
La síndrome del membre fantasma (SMF) va ser descrita per primera vegada al 1551 per Ambroise Paré però no va ser fins al 1872 quan Silas Weir Mitchell va utilitzar el terme com a tal. Més endavant es va comprovar que hi havia 3 tipus de quadres clínics: percepció no dolorosa de la presència continuada del membre amputat, dolor del monyó o de l’extremitat residual i sensació de dolor a la porció amputada, és a dir la síndrome del membre fantasma dolorós (SMFD)1. En aquest treball ens centrarem en aquest últim, la SMFD. Hi ha estudis que conclouen que més del 80% dels amputats per traumatisme o patologia vascular perifèrica pateixen la SMFD2. L’objectiu d’aquest treball és fer una revisió d’articles que descriguin els tractaments de la SMFD i concloure quin d’ells té més efectivitat