La inteligencia artificial del sector público: desarrollo y regulación de la actuación administrativa inteligente en la cuarta revolución industrial

Abstract

El desenvolupament de la intel·ligència artificial és prometedor i cada vegada són més les aplicacions i programes que, basant-s'hi, ofereixen solucions eficients per dur a terme tota mena de tasques. L'Administració pública, amb l'objectiu últim de contribuir a consolidar adequadament una administració intel·ligent, que sigui eficient, personalitzada, electrònica i garant dels drets de la ciutadania, està incorporant, progressivament, aquesta tecnologia en el servei públic. Aquestes eines intel·ligents compten amb gran capacitat per millorar la prestació dels serveis públics, en la mesura que poden processar el llenguatge natural o analitzar grans quantitats de dades per ajudar a la presa de decisions públiques, entre altres funcions. Aquesta nova administració, juntament amb aquesta promesa de grans millores a l'activitat administrativa, va acompanyada alhora d'una sèrie de riscos amb una clara dimensió jurídica i ètica. El necessari avenç tecnològic per a la millora del servei públic pot entrar, doncs, en tensió amb la seguretat jurídica, drets fonamentals com ara la igualtat, la intimitat o la protecció de dades personals; o amb principis o obligacions d'actuació administrativa com l'obligació de motivació, la transparència o l'eficàcia del dret de defensa o recurs, ja que no sempre és possible conèixer el perquè dels resultats proporcionats per algunes intel·ligències artificials. Entre altres reptes que s'hauran d'abordar regulatòriament des del dret administratiu, es pot destacar entre els seus reptes principals l'abast de la transparència (algorítmica), la motivació adequada de decisions assistides per intel·ligències artificials responsabilitat en cas de danys produïts per seguir o ignorar els resultats oferts per l’algoritme.

María Navarro Rodríguez